La nostra actualitat

Artesania Catalunya promou l’economia circular en el sector tèxtil artesà amb el seminari “Incomoda’t”.

La iniciativa , adreçada a joves professionals, s’ha celebrat els dies 8 i 9 de juliol a l’Escola Massana i a l’Ateneu de Fabricació de Gràcia, i hi han participat ponents referents en l’àmbit com la investigadora tèxtil Elisabeth Lorenzi i la dissenyadora de moda Júlia G Escribà.

Aquest seminari s’emmarca dins el Programa Talent Jove d’Artesania Catalunya i té per objectiu donar a conèixer l’aplicació de les tecnologies sobre els teixits tradicionals.

Actualment a Catalunya hi ha 1.664 artesans i artesanes que treballen en algun dels 25 oficis potencialment vinculats al tèxtil.
La directora del CCAM, Agnès Russiñol i Amat, va inaugurar el seminari, que té per objectiu donar a conèixer l’aplicació de les tecnologies sobre els teixits tradicionals, en aquest cas la llana, per a convertir-los en tèxtils intel·ligents i crear una peça de roba llista per a comercialitzar. El seminari posa en contacte dos sectors, el de la moda i el tecnològic, per a oferir als joves artesans noves oportunitats d’ocupació en el marc de l’economia circular. Les ponents del seminari han estat la investigadora Elisabeth Lorenzi i la dissenyadora de moda Júlia G Escribà.

En aquest marc, Russiñol ha destacat la importància de “donar a conèixer als joves artesans nous models de negoci i de producció, basats en la circularitat amb actuacions dirigides a promoure models de consum i producció sostenibles”. En aquest sentit, ha recordat que des de la Generalitat s’ha posat en marxa, en el marc del Pla Anual de Subvencions del CCAM, programes d’ajudes per a incentivar la digitalització en el sector de l’artesania i en la moda, i potenciar, així, la seva competitivitat. Segons la directora, “aquest ha de ser l’esperit del seminari: el compromís per una producció més sostenible i responsable amb el planeta”. “Vincular l’artesania amb la tecnologia ens ajuda a ser més eficients, més sostenibles i ens permet integrar innovació en els oficis més tradicionals”, ha ressaltat Russiñol.

Aquesta iniciativa s’emmarca en el Programa #Talent_jove 2022 – 2025 que impulsa Artesania Catalunya amb l’objectiu de dotar d’eines el col·lectiu i que contempla diferents accions per al foment del talent emergent i del relleu generacional en l’artesania. Actualment a Catalunya hi ha 1.664 artesans i artesanes que treballen en algun dels 25 oficis potencialment vinculats al tèxtil.
A la primera jornada, que ha tingut lloc durant el divendres a l’Escola Massana, s’ha mostrat com les propietats de la llana poden tractar-se en projectes d’electrònica tèxtil utilitzant tècniques aplicades de feltre en sec amb agulla, brodat i filat. Durant el segon dia, que s’ha celebrat a l’Ateneu de Fabricació de Gràcia, s’ha pogut veure com aplicar aquest e-teixit en una peça de disseny de moda, i s’han donat a conèixer les possibilitats quant a colors, formes, impacte ambiental i tecnologies aplicades.

Els teixits intel·ligents

La investigació i fabricació d’e-teixits està revolucionant el món de la moda artesanal, on van apareixent noves oportunitats a nivell creatiu i de negoci compromeses amb el medi ambient. Davant d’aquest futur, Artesania Catalunya ha volgut centrar el seminari en convertir els materials tradicionals en teixits intel·ligents. Actualment es considera que hi ha tres tipus de teixits intel·ligents: passius, que tenen capacitat de detectar alguns estímuls però sense cap tipus de resposta, actius, que poden captar i rebre estímuls, reaccionant davant d’ells, i ultra intel·ligents, capaços de percebre un estímul, donar-li resposta i, a més, adaptar-se a les condicions del medi o l’entorn de forma instantània i automàtica.

Júlia G Escribà amb 22 anys és una emprenedora compromesa amb el seu entorn que aposta per la innovació, la sostenibilitat i la circularitat com a avantatge competitiu en el seu model de negoci.

La marca Júlia G Escribà desenvolupa col·leccions de moda fetes amb teixits termoreguladors, amb una tecnologia anomenada Outlast que inicialment es va desenvolupar per a la NASA. El teixit conté microcàpsules que canvien el seu estat de líquid a sòlid en funció de la temperatura. La roba detecta la nostra temperatura i l’ajusta al valor de confort. Així, les peces fetes amb aquest teixit fan que no siguin necessàries tantes capes de roba. Les col·leccions de la Júlia estan pensades per entorns urbans on es canvia de temperatura dràsticament segons si s’està al carrer, a un interior, etc.

Les seves creacions no tenen gènere, fet que elimina els estereotips i promou la sostenibilitat social, i que permet prescindir de creació de tants patrons i escalats. Les peces funcionen segons el seu propi tallatge, basat en la morfologia dels cossos i independent del sistema de talles convencional. A més, fa servir colors atemporals que no passen de moda, fàcilment combinables i que promouen una compra menys compulsiva i més duradora.

La Júlia afirma “sovint pensem que els teixits intel·ligents serveixen per a fer peces de roba amb una estètica funcional, i no té perquè ser així, ja podem dissenyar moda d’acord amb el nostre missatge estètic i mesurar el seu impacte al medi ambient.”

L’altre ponent del seminari, l’ Elisabeth Lorenzi, treballa en l’aplicació de la tecnologia sobre la matèria primera, en aquest cas la llana. El seu projecte Power Textil pretén explorar les tècniques tradicionals d’artesanies de la llana per incorporar l’electrònica i crear accessoris d’electrònica tèxtil (wearables) de manera sostenible.

La llana és absorbent i aïllant, però és un material que en mullar-se pot ser conductor d’electricitat, es pot fer servir com a sensor i per a fer circuits. Elisabeth reivindica el valor de la llana que “a Espanya no té un canal de recirculació i està desaprofitada”, i creu que “cal sortir dels materials clàssics que han predominat a la tecnologia i recuperar materials primers”. En aquest sentit, la investigadora proposa substituir els metalls com conductors i els plàstics com a aïllants aprofitant les qualitats de la llana.

Elisabeth recupera la llana en el seu propi entorn, principalment de la Casa de Campo de Madrid. Els seus dissenys es poden reciclar i són biodegradables. Els usos que proposa per ara són la creació de dispositius electrònics biodegradables, o sensors d’humitat per a plantes, per exemple.

Més enllà dels nous usos, Elisabeth considera que aquest material és també una eina d’apoderament femení. Tradicionalment, la tecnologia ha estat un món masculinitzat i la creació de peces de roba en llana era una tasca femenina. Aquesta nova manera de tractar el material fa que les dones puguin apropar-se a la tecnologia tèxtil.

Organitza: Artesania Catalunya-CCAM de la Generalitat de Catalunya

Col·labora: Escola Massana, Ateneu de fabricació de Gràcia i Ajuntament de Barcelona-Districte Gràcia.